“Viure en habitacions ha passat de ser una alternativa transitòria a una solució permanent”
Així ho constata l’informe de Càritas i Esade “Exclusió compartida, viure en una habitació en un context d'exclusió residencial i social”, que vol visibilitzar i denunciar la realitat de les persones que viuen en habitacions.
Aquest matí, Càritas Diocesana de Barcelona i l’Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade han presentat l’informe. L’estudi s’ha elaborat a partir de 62 entrevistes en profunditat a 50 persones i 4 grups de discussió amb un total de 36 integrants, principalment de Barcelona i la seva àrea metropolitana, però també de Girona, Lleida i Tarragona.
“L’objectiu principal de l’estudi és conèixer, visibilitzar i denunciar la realitat de les persones que viuen en habitacions en un context d’exclusió residencial i social”, ha explicat Guillermo Oteros, tècnic de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona. Durant el 2023, més de 50.000 persones ateses per Càritas a Catalunya vivien en habitacions.
L’estudi identifica les característiques d’aquesta exclusió residencial i les seves implicacions diàries. “Les dificultats de l’exclusió residencial s’acumulen a altres formes d’exclusió social”, ha explicat Ignasi Martí, director de l’Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade. Es demanen mesures per garantir el dret humà a un habitatge adequat.
Els autors constaten que viure en una habitació ha passat de ser una solució temporal a una situació permanent. La inseguretat jurídica és un dels principals problemes, ja que la majoria no disposen de contracte escrit. “La incertesa de perdre el sostre d’un dia per l’altre genera angoixa i inestabilitat”, ha assenyalat Oteros. A més, les dificultats per empadronar-se impedeixen escolaritzar els fills o accedir a serveis bàsics com el CAP.
La convivència en espais reduïts i compartits provoca incomoditat i estrès constant, afectant la salut mental i emocional. “La manca d’un espai propi impacta en la qualitat de vida”, ha afegit Martí. Aquesta situació és especialment dura per a les famílies amb fills, que viuen sense espai per jugar, aprendre o fer deures, afectant-ne el desenvolupament emocional i cognitiu.
Finalment, Eduard Sala, director de Càritas Barcelona, ha fet una crida a les administracions per resoldre les deficiències del mercat de l’habitatge. “Cal recuperar la funció social de l’habitatge i entendre’l com un dret, no com un bé especulatiu”, ha dit. Demana un augment del parc de lloguer social, incentius per als propietaris i més inversió pública per arribar a la mitjana europea de despesa en habitatge.
Per acabar, ha subratllat la importància de teixir xarxes de suport comunitari. “Viure en habitacions és una forma de barraquisme vertical. Cal espais comuns on les persones puguin trobar-se i fer comunitat”, ha conclòs.
