Un de cada cinc llars sustentades per dones pateix exclusió social

El nivell d’exclusió social és més elevat entre aquelles famílies on la sustentadora principal és una dona. El 21,4% d’aquests llars es troben en situació d’exclusió, mentre que en el cas dels homes, l’exclusió és del 16%. Així ho reflecteix la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials realitzada l’estiu passat per al IX Informe FOESSA, que es presentarà a finals d’aquest any.

Encara que en els darrers anys s’ha registrat una millora més ràpida en els llars encapçalats per dones, la situació està encara lluny de la igualtat. Aquesta bretxa de gènere persistent mou Càritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, les múltiples desigualtats que pateixen les dones que acompanya.

“La manca d’accés a recursos, la precarietat laboral, la bretxa salarial i la càrrega desproporcionada de les cures (moltes mares soles amb menors a càrrec) són factors que les condemnen a una vida d’inestabilitat. No podem parlar de justícia social sense abordar aquestes desigualtats i sense exigir polítiques que promoguin l’equitat i la inclusió”, assenyala Leticia Escutia, responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.

La desigualtat econòmica impacta de manera diferent en les dones, perpetuant la seva situació de vulnerabilitat. La bretxa salarial de gènere arriba al 19,6%, cosa que equival a una diferència de 5.212,74 euros anuals menys per a les dones en comparació amb els homes. Això es deu a factors com la càrrega de les cures, la segregació horitzontal en sectors feminitzats amb baixa remuneració i la segregació vertical que limita l’accés a llocs de direcció.

A més, la taxa d’atur femenina (12,54%) continua sent superior a la masculina (10,02%). En aquest context, el 65% de les persones ateses en programes d’ocupació de Càritas han estat dones (36.128), principalment majors de 45 anys amb estudis bàsics i un nombre creixent de migrants.

A això s’hi afegeix el fet que un gran nombre de dones es veu abocat a treballar en l’economia submergida. Així, moltes treballadores de la llar (en la seva majoria internes), jornaleres, cuidadores i netejadores treballen sense contractes ni protecció social, fent front a jornades extenses, salaris baixos i acomiadaments arbitraris. La situació és encara més greu per a les dones migrants, moltes d’elles, a més, en situació administrativa irregular.

“Davant aquesta realitat, Càritas reivindica l’accés al mercat laboral en igualtat de condicions, amb treballs dignes i sense discriminació de gènere. S’exigeix la formalització de l’ocupació en sectors precaritzats com el domèstic, agrícola i de serveis, així com l’eliminació de barreres administratives per a les dones migrants, garantint permisos de residència i treball justos. També es reclama el reconeixement social i millors condicions laborals per als treballs essencials que majoritàriament exerceixen dones”, assegura Leticia Escutia.

Principals víctimes de les crisis humanitàries

A nivell mundial, les dones i nenes continuen sent les principals víctimes de crisis humanitàries, conflictes armats i desastres naturals. L’any 2023, el nombre de dones assassinades en conflictes armats es va duplicar, representant el 40% de les víctimes mortals. A més, la violència sexual en contextos de guerra va augmentar un 50%, convertint els cossos de les dones en un altre camp de batalla. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), el 62% de les dones en mobilitat han manifestat sentir-se insegures durant el seu desplaçament, i una de cada tres no se sent segura en el seu destí.

“Malgrat les dificultats, moltes dones han aconseguit sortir endavant, demostrant una enorme fortalesa, resiliència i capacitat de superació. Han enfrontat violència, discriminació i barreres sistèmiques, però amb el suport adequat i l’accés a oportunitats, han aconseguit transformar les seves realitats i construir un futur digne per a elles i les seves famílies. És imprescindible continuar apostant per iniciatives que fomentin l’equitat, l’autonomia econòmica i la formació en igualtat d’oportunitats”, indica la responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.

Càritas reivindica la necessitat d’un compromís ferm amb la igualtat entre dones i homes. En ple segle XXI, la desigualtat de gènere continua sent una de les principals barreres per al desenvolupament humà i la justícia social. Promoure una societat equitativa, on totes les dones puguin viure amb dignitat i drets plens, és una tasca urgent i necessària.