Proposta de reforma fiscal per a implantar una ajuda a la criança (2024)
Malgrat els avanços aconseguits en els últims anys, Espanya té la taxa més alta de pobresa infantil de la UE (28,9%).
Tres anys després de demanar una reforma urgent del sistema de prestacions i deduccions fiscals a la infància i les famílies per a augmentar les ajudes destinades a la criança, la Plataforma d’Infància, Save the Children i UNICEF Espanya actualitzem les nostres propostes per a adaptar-les a l’actual situació socioeconòmica del nostre país, marcada per la inflació en els últims dos anys.
Aquest nou informe contempla quatre escenaris de reforma fiscal, l’objectiu final de la qual és reduir la pobresa infantil i la desigualtat, estimant l’impacte pressupostari. Els quatre escenaris recullen la possibilitat que les deduccions es poden cobrar com una ajuda perquè totes les llars puguin accedir a elles.
El primer escenari planteja una deducció reemborsable, universal i fixa, de 1.440€ per fill a càrrec menor de 18 anys, mesura que substituiria al mínim per descendents menors de 18 anys. S’estima un cost brut d’11.288 milions d’euros anuals (cost net* de 8.668 milions d’euros) i una reducció de 5,4 punts percentuals de la pobresa infantil moderada.
El segon escenari proposa que aquesta deducció reemborsable universal sigui modulable en funció de les rendes, podent aconseguir una quantia màxima de 2.600€ per a les famílies amb rendes més baixes. Això beneficiaria especialment a les famílies monoparentals femenines, i podria reduir la pobresa infantil moderada en gairebé 3 punts percentuals; el cost brut estimat seria de 5.801 milions d’euros (cost net de 3.180 milions d’euros).
El tercer escenari suggereix que la deducció reemborsable de 1.440€ per fill a càrrec s’apliqui a famílies per sota del llindar de la pobresa corresponent. Aquesta proposta portaria un descens de 3,1 punts percentuals de la pobresa infantil moderada i el seu cost estimat se situaria en els 5.755 milions d’euros (cost net de 3.135 milions d’euros).
Finalment, el quart escenari planteja, igual que l’anterior, que la deducció reemborsable se centri en les llars per sota del llindar de la pobresa, però a més que la seva quantia es calculi en funció de la diferència entre la renda i aquest llindar de pobresa. Aquesta mesura implicaria quanties majors de l’ajuda i podria erradicar la pobresa infantil, ja que es destinarien a les llars més vulnerables. El cost estimat és de 7.487 milions d’euros (cost net de 5.227 milions d’euros).
“La majoria dels escenaris que analitzem tenen com a objectiu arribar a tots els nens i nenes, especialment els de famílies més vulnerables, la nostra aposta seria pel primer d’aquests”, assegura Gabriel González-Bueno, especialista en Polítiques d’Infància d’UNICEF Espanya. “Però per a arribar a totes les llars, és necessari que la reforma fiscal vagi acompanyada de la universalitat de la declaració de la renda”.
Espanya presenta la taxa de pobresa infantil, que se situa en el 28,9%, més alta de la Unió Europea. El 13,7% dels nens, nenes i adolescents al nostre país, o el que és el mateix, més d’un milió, està sota el llindar de la pobresa extrema; a més, la taxa de manca social i material en la infància, que comporta dificultats per a accedir a béns i serveis fonamentals, va aconseguir el 12,3%.
No obstant això, Espanya inverteix en transferències familiars la tercera part del que fa la mitjana de la UE-15 (0,5% del PIB enfront de l’1,5% de la mitjana europea) i el sistema de suport a la criança presenta un sistema de prestacions molt focalitzades, l’abast de les quals és, segons el parer de les tres organitzacions, limitat.
Espanya és una anomalia en el context europeu, sent un dels pocs països que no compta amb una prestació universal a la criança. Per això, reclamem que s’aprovi com més aviat millor l’avantprojecte de Llei de Famílies que doni suport legislatiu a la implementació de mesures ambicioses de suport econòmic a milions de llars amb nenes i nens.
