Entitats d’Església denuncien l’impacte de la precarietat laboral en la salut mental

Aquesta tarda, unes cinquanta persones s’han concentrat a la plaça de la Catedral de Barcelona per reivindicar que un treball decent no pot perjudicar mai la salut. Convocats per la plataforma Església pel treball decent*, els concentrats han denunciat la precarietat laboral que pateixen moltes persones treballadores, l’impacte d’aquesta precarietat en la salut mental i l’alt índex de sinistralitat que hi ha en l’actualitat. Segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, en el primer semestre del 2023 s’han produït a Catalunya un total de 104.936 accidents de treball, i han perdut la vida 47 persones. “La falta de salut laboral és un greu problema social que demana solucions col·lectives agosarades”, han defensat des de la plataforma.

L’acció pública ha volgut mostrar les conseqüències vitals que té la precarietat laboral en diversos col·lectius: joves, dones, migrants en situació administrativa irregular i aturats majors de 45 anys. S’han mostrat il·lustracions dels diferents àmbits de la vida: salut, alimentació, habitatge, temps lliure/cultura, educació, conciliació familiar i fiscalitat. Les persones participants han fet un recorregut pels set conceptes, triant en què es gastaven el sou precari que inicialment se’ls ha assignat. D’aquesta manera, s’ha demostrat com sense un sou digne no es pot dur una vida digna.

 Amb relació a la salut, i més concretament a les conseqüències de la precarietat laboral en la salut mental, l’Església pel Treball Decent ha citat el recent informe “Salut Mental i Estigma a les organitzacions catalanes” de la fundació Obertament, on s’explica que el 40% de les persones treballadores enquestades del conjunt de Catalunya consideren que la seva salut mental és dolenta o regular, que el 60% han patit alguna patologia d’aquest tipus no han deixat d’anar a la feina i que el 44% treballa de forma freqüent tot i travessar aquesta situació. A més, un 90% de les que han passat per un problema de salut mental no s’ha sentit capaços de parlar-ne a la feina.

 “Factors com la pobresa econòmica, la precarietat laboral, un nivell de formació baix o unes polítiques socials insuficients tenen una major incidència en la salut mental de les famílies vulnerables i dels seus fills i filles”, ha explicat Joan Mate, portaveu de la plataforma. Les dades de Càritas Diocesana de Barcelona corroboren aquesta situació, ja que 2 de cada 3 pares i mares acompanyats per l’entitat es troben en situació de patiment psicoemocional, el triple que el conjunt de la població de Barcelona de 15 anys o més. Es reprodueix el mateix patró per als nens, nenes i adolescents d’aquestes famílies: 3 de cada 5 es troba en una situació de patiment psicoemocional, fet que triplica la mitjana de la població.

Finalment, i durant la lectura del manifest, s’ha demanat un treball decent que no perjudiqui mai la salut de les persones treballadores, i s’ha exigit la implantació i el compliment de totes les normes i els mitjans de prevenció de riscs laborals. Seguint allò que els sindicats ja han demanat nombroses vegades, la plataforma ha instat a impulsar polítiques en l’àmbit de la prevenció per part de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya, ampliant els recursos humans i materials de la Inspecció de Treball i invertint més en els òrgans tècnics, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. També s’ha demanat un compromís de les empreses catalanes amb la vida i la salut de les persones treballadores. “És hora d’evitar tota mena de perjudici per la salut. La precarietat atempta contra la humanització del treball, i hem de dur a terme tot allò que estigui a les nostres mans per posar-hi solució”, han conclòs.

*La Plataforma Església pel Treball Decent està conformada per les següents organitzacions: Acció Solidària Contra l’Atur, Càritas Diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, Delegació Diocesana de Pastoral Social i Caritativa, Delegació Diocesana de Missions de Barcelona, Fundació Formació i Treball, Justícia i Pau, Mans Unides, Secretariat diocesà de Pastoral Obrera (amb els seus moviments ACO, JOC, GOAC i MIJAC), Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya i Cristianisme al segle XXI.