Càritas Espanyola mobilitza 100.000 euros davant la crisi de persones desplaçades al Líban

Càritas Espanyola ha decidit mobilitzar 100.000 euros davant la crisi de persones desplaçades al Líban arran de l’escalada del conflicte a Terra Santa. Amb aquests fons pretén donar resposta a la crida d’emergència llançada el passat 27 de setembre per Càritas Líban en coordinació amb Càritas Internationalis. “L’objectiu és recolzar els desplaçats interns i les persones en risc de desplaçament, afectats pel conflicte en curs a les fronteres meridionals, per satisfer les necessitats agudes en termes d’atenció sanitària, protecció i necessitats bàsiques”, explica Pablo Reyero, coordinador de l’equip de l’Orient Mitjà de l’àrea de Cooperació Internacional de Càritas Espanyola.

El projecte té com a objectiu proporcionar serveis d’atenció mèdica de qualitat a unes 4.000 persones a la regió del Sud del Líban (una de les vuit governacions en què està dividit el país) a través de dos centres d’atenció primària i tres unitats mòbils mèdiques. Amb aquests recursos es pretén prestar 2.764 consultes mèdiques i 432 proves diagnòstiques, facilitar 5.000 caixes de medicaments que cobreixen afeccions agudes i cròniques i cobrir despeses d’hospitalització a 100 persones vulnerables. Entre l’ajuda d’emergència també s’inclou la provisió d’aliments, kits d’higiene, ajuda monetària en efectiu, atenció psicosocial i refugi d’assegurança per a dones i menors d’edat víctimes de violència de gènere o en situació de risc. L’escalada del conflicte entre Israel i Hezbollah ha empitjorat la precària situació de la població al Líban, on el 80% de les persones -inclosos tan ciutadans libanesos com a migrats sobretot sirians- s’han vist abocats a la pobresa. S’estima que la xifra de desplaçats ja supera el milió de persones.

A Gaza la situació encara és pitjor. Després d’un any de violència, el 75% de la població -1,9 milions de persones- són desplaçats, mentre que el 72% dels habitatges estan destruïts, per la qual cosa milers de famílies no tenen una llar on tornar fins i tot en cas d’un alto el foc. A més, la destrucció de la infraestructura pública com hospitals, escoles i sistemes d’aigua i sanejament ha portat a un col·lapse dels serveis bàsics. L’empobriment de la població és generalitzat amb una dependència crítica de l’ajuda humanitària per satisfer necessitats bàsiques com aliments, aigua potable i atenció mèdica.

A Cisjordània, les restriccions de moviment, la violència contínua i la destrucció de la propietat han aprofundit la crisi econòmica. Les comunitats rurals, que depenen en gran manera de l’agricultura i l’accés a terres, s’han vist afectades per les demolicions i les expropiacions, soscavant el seu suport i augmentant la inseguretat alimentària. “La crisi a Gaza i Cisjordània continuarà sent un repte humanitari. Les restriccions d’accés i moviment, la manca de recursos essencials, i el dany a la infraestructura dificulten la provisió d’ajuda i la reconstrucció. Tot i la intervenció humanitària, les necessitats superen àmpliament la capacitat de resposta, el que genera una situació de vulnerabilitat crítica per a milions de persones”, assenyala Pablo Reyero.

Des de l’inici del conflicte a Terra Santa, Càritas Espanyola ha mobilitzat 350.000 euros, 200.000 dels quals procedeixen de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Aquests fons han permès enfortir els serveis de salut primària, brindar assistència financera a famílies desplaçades i oferir protecció i suport psicosocial a nens i adults afectats pel conflicte, sobretot a Gaza. L’enfocament principal del projecte ha estat accedir a serveis de salut primària. Gràcies a aquests recursos s’han pogut atendre més de 9.137 persones. També s’han prestat sessions de suport psicosocial per a menors i cuidadors que han patit pèrdues o traumes a causa del conflicte i s’ha prestat assistència monetària directa a més de 3.047 famílies perquè puguin cobrir les necessitats bàsiques. “Càritas Jerusalem es coordina amb agències humanitàries i amb organitzacions comunitàries locals per implementar les intervencions de manera efectiva. Donada la situació d’inseguretat i restriccions de moviment, l’organització adapta la seva estratègia per respondre allà on hi ha més necessitat, però garantint la seguretat del personal i de la població. La intervenció segueix estàndards de protecció i se centra a assegurar que el suport arribi als més vulnerables”, comenta Pablo Reyero. De fet, des de l’inici del conflicte, 250 treballadors d’organitzacions humanitàries han perdut la vida, dos dels quals eren col·legues de Càritas Jerusalem.

En un breu comunicat, Càritas Jerusalem ha implorat aquest dimecres a la comunitat internacional que intervingui urgentment per aturar aquesta guerra brutal i començar el procés de curació. “Enmig d’aquest patiment –subratlla–, continuem compromesos amb la nostra missió de pau i esperança. Nosaltres continuem advocant per un alto el foc immediat, perquè es garanteixi l’accés humanitari segur, l’obertura de corredors humanitaris i la protecció de civils i treballadors humanitaris”.