Càritas va acompanyar 3.667 dones víctimes de violència masclista l’any passat

L’acompanyament de les dones víctimes de violència masclista és una aposta significativa en l’acció social de Càritas. En la seva llarga trajectòria de treball, la Confederació s’ha centrat tant en la intervenció directa com en tot tipus d’iniciatives que miren cap a una major conscienciació i corresponsabilitat en la lluita contra aquesta xacra social en l’àmbit personal, comunitari i publico polític.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, el dia 25 de novembre, Càritas dóna compte de la seva tasca en aquest àmbit per tal d’aconseguir una veritable igualtat i justícia entre homes i dones.

El 2023, la nostra xarxa diocesana va acompanyar a través de diferents recursos i programes especialitzats a tot el territori un total de 3.667 dones víctimes de violència masclista. D’aquest total, 2.994 es trobaven en contextos de prostitució, 800 eren víctimes d’explotació sexual, 275 presentaven indicis de tràfic, 590 patien violència de gènere a l’àmbit de la parella i 8 eren víctimes d’altres violències.

Llocs segurs

El suport rebut per aquestes dones va ser molt variat. Dins dels processos d’acollida i acompanyament es va oferir a les dones i als seus fills i filles llocs segurs, suport psicosocial, assessorament jurídic, tallers de desenvolupament personal i social, orientació i inserció sociolaboral i ajuts econòmics en aquells casos d’especial vulnerabilitat i exclusió social. A més, la Confederació va posar a la disposició d’aquesta realitat 16 pisos i cases d’acollida i 15 centres de dia (de règim ambulatori).

En el cas de les dones en contextos de prostitució, de les 2.994 dones ateses l’any passat, 1.523 van ser contactades durant les visites als llocs d’exercici de la prostitució (carrers, assentaments, pisos, clubs), mentre que les 1.337 restants van rebre suport mitjançant algun centre d’atenció.

Càritas també els va proporcionar allotjament. El 2023, 54 dones amb menors a càrrec van ser acollides en recursos residencials propis o van rebre ajudes per al pagament del lloguer. A més, als territoris on no es disposa d’allotjament es van produir derivacions a altres organitzacions, treballant de manera coordinada. En total, es van produir 69 derivacions en qüestió d’habitatge.

“Els darrers anys observem un preocupant augment de les dones que exerceixen la prostitució en assentaments barraquistes d’immigrants, i sobre els quals hi podria haver una realitat de tràfic. En general, són dones que van arribar contractades a l’origen, però que van decidir no tornar al seu país en finalitzar la campanya. A més a més, han passat d’estar documentades a una situació administrativa irregular. En alguns casos, estan embarassades i controlades per persones de la mateixa nacionalitat. Les dones que viuen en condicions molt precàries s’enfronten a un nombre més gran d’agressions, ja que la seva vulnerabilitat és molt més gran en aquestes zones aïllades on no hi ha protecció ni cobertura sanitària”, assenyala Leticia Escutia de l’equip d’Inclusió Social de Càritas Espanyola.

Durant l’any 2023, de les 2.994 dones acompanyades en contextos de prostitució, el 26% es trobava en una situació d’explotació sexual (800 dones). Pel que fa a nacionalitats, Colòmbia (109) i Nigèria (69) continuen sent les nacionalitats en què es detecta més dones amb indicis de tràfic. En el cas de les dones procedents de Colòmbia es va produir un augment significatiu en els darrers anys, tant de dones en contextos de prostitució, com amb indicis de tràfic. Així mateix, les edats majoritàries van ser més grans de 35 anys.

“En el nostre dia a dia, acompanyem dones que es veuen immerses en diferents espirals de violència i moltes vegades invisibilitzades. Aquesta invisibilitat no només estigmatitza les dones que arriben als nostres recursos, sinó que també augmenta el risc d’exclusió social. Ser víctima de violència provoca, entre altres greus conseqüències, aïllament, deteriorament de l’autoestima i frustració, problemes de salut física i mental i dificultats per a la inserció laboral, la qual cosa porta a una menor independència econòmica per decidir sobre les seves vides”, subratlla Leticia Escutia.

Accions formatives

Alhora, la xarxa de Càritas va treballar al llarg del 2023 en diverses accions formatives per augmentar la conscienciació social en la població en general i en les possibles víctimes, com també en els equips tècnics i voluntariat amb l’objectiu de proporcionar eines específiques en la detecció precoç de la violència masclista.

“Els diferents tipus de violència masclista no disminueixen. Això fa encara més important la nostra tasca des de Càritas per contribuir a crear una societat on no s’exerceixi cap tipus de violència contra les dones. Per això, hem reforçat les nostres accions formatives per sensibilitzar, prevenir, identificar i acompanyar de manera correcta les dones que pateixen aquestes situacions tan injustes”, explica Leticia Escutia.

Protecció efectiva de les víctimes

Des de l’àmbit de la incidència política, Càritas insta les administracions públiques, responsables polítics, agents econòmics i socials, la comunitat cristiana i la societat en conjunt a prendre consciència d’aquesta enorme xacra social.

Per això, en les seves propostes polítiques, presentades el juny del 2023, és urgent als grups parlamentaris la “protecció efectiva de les víctimes de violència masclista”. A través d’aquest document, Càritas recomana ampliar el concepte de violència de gènere -previst a la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre- a totes les formes de violència masclista.

A més, sol·licita unificar a nivell estatal els criteris i flexibilitzar els procediments d’acreditació de la condició de víctima per garantir així l’accés efectiu a drets de totes les dones que pateixen violència masclista a qualsevol àmbit de la seva vida amb independència del territori i de la seva situació administrativa.

“La normativa estatal contempla un concepte restrictiu de violència masclista, cosa que limita el seu àmbit d’aplicació i protecció. A nivell autonòmic, a més hi ha diversitat en relació amb el concepte i el procés d’acreditació de la condició de víctima, cosa que provoca diferències en funció del territori en l’accés a drets (habitatge, ocupació…), mesures de protecció o prestacions socials”, assegura Raquel Benito, de l’equip d’Incidència Política de Càritas Espanyola.