Reflexió sobre la migració

Aquest diumenge l’Església va celebrar la Jornada Mundial de les persones migrants i refugiades, una jornada que l’Església celebra des de 1914. 

Una ocasió per expressar la nostra preocupació i solidaritat per les persones vulnerables en moviment, persones que abandonen el seu origen, que fan un camí sovint dificultós i ple de desafiaments als que s’han d’enfrontar i arriben a un destí desconegut ple d’incerteses.

En aquesta jornada i altres és una bona ocasió per tenir present en les nostres pregaries als nostres germans que pateixen aquesta situació i també per sensibilitzar de les múltiples oportunitats que ofereixen les migracions.

El papa  Francesc en el seu missatge del 27 de maig, quan convocava la jornada i ens comunicava el lema “No es tracta només de migrants”, ens convidava a reflexionar sobre el no excloure a ningú i posar als últims els primers, des de nosaltres, des de la caritat construint una societat més justa, solidària, fraterna i una comunitat cristiana més oberta. 

Els moviments migratoris no només afecten les persones que migren, sinó que posen de manifest les nostres debilitats, pors i prejudicis en les societats de destí. El papa Francesc ens fa una crida a la nostra responsabilitat i caritat davant de la indiferència; i ens recorda que les persones migrants només busquen un futur digne i en pau per a elles i les seves famílies, lluny dels seus orígens en què, per situacions de violència o desigualtat, no es possible viure ni en pau ni de manera digna.

Més que mai, hem de tenir una actitud personal i comunitària d’acolliment i integració que ens situï davant el repte de la migració no com una amenaça sinó com l’oportunitat per a descobrir i trobar-nos amb la riquesa de l’altre.

En temps d’incomprensió, de divulgació de falses notícies, d’augment desmesurat d’actituds xenòfobes de propagació de pors infundades, corroborem amb el papa Francesc la necessitat de sortir al pas de les constants violacions dels drets humans que s’estan produint en les persones d’immigrants i refugiats.

A més, com en diferents ocasions ha dit el Papa amb veu clara en aquests temps d’auge tecnològic, no hem d’utilitzar mai els mitjans de comunicació com a arma de destrucció contra les persones, sinó que hem d’estar al servei de la veritat rebutjant els prejudicis, i difondre esperança i confiança.

Som conscients que no podem girar la cara davant una realitat que ens empeny a actuar com a creients i com a ciutadans, impedir que altres veus siguin les que marquin la pauta en el tema migratori i oferir, des de la nostra realitat com a Església, com a Càritas, un marc genuïnament humà, acollidor i sensible davant les necessitats dels nostres germans migrants, que, com recorda el Papa, “no són només migrants”.

La resposta al desafiament de les migracions contemporànies es pot resumir en els quatre verbs que tots ja coneixem: acollir, protegir, promoure i integrar. Però no només són d’aplicació a les persones migrants i refugiades, sinó a tota persona exclosa en situació de vulnerabilitat. D’aquesta forma contribuirem al nostre desenvolupament humà integral.

Amics i amigues, no només està en joc la causa dels migrants, no només es tracta d’ells, sinó de tots nosaltres, del nostre present i futur. A través d’ells estem cridats a alliberar-nos de l’exclusivisme i de la indiferència, i a construir un món més just i humà on les persones puguin viure en una societat plena d’amor i de justícia i prosperar de manera digna i en pau.