5è aniversari del programa “La veu de Càritas” de Ràdio Estel. Entrevista a Carme Borbonès, ex presidenta de Càritas Catalunya

El dilluns, 7 de desembre de 2015 es va emetre el primer programa “La veu de Càritas de Ràdio Estel”. Tot i que celebrem el cinquè aniversari, estem davant d’un vell projecte. A inicis de la dècada del 2010, des de Càritas Catalunya i Ràdio Estel es volia posar en marxa un programa específic sobre la aquesta institució, però per diverses circumstàncies no havia arribat a desenvolupar-se. Sí que les Càritas diocesanes catalanes havíem trobat sempre a Ràdio Estel un gran recolzament en l’àmbit informatiu i van participar en diferents programes de l’emissora des de fa molts anys.

El 2015, de nou Ràdio Estel els va proposar de fer un programa específic referit a l’acció sociocaritativa de Càritas arreu del país. Aquesta proposta es va valorar positivament des de la Presidència de Càritas Catalunya i des de diferents Càritas diocesanes. Després de preparar la programació del curs 2015-2016, vam llançar el programa al desembre de 2015.

“La veu de Càritas” és un projecte singular, important per a la vida de Càritas Catalunya. Des de fa cinc anys disposen d’un espai de comunicació periòdic en el seu mitjà de comunicació per excel·lència: Ràdio Estel. Amb el programa, les Càritas diocesanes catalanes s’han anat fent més presents a la societat catalana.

L’ànima impulsora del programa per part de Càritas Catalunya va ser Carme Borbonès, llavors presidenta d’aquesta institució.

Redacció: Com es va gestar la posta en marxa del programa? Quines dificultats es van haver de superar?

Carme Borbonès: Sortíem d’un llarg període de crisi econòmica i havíem constatat la necessitat d’ampliar la informació –necessitats i respostes-, més enllà dels espais propis de les comunitats parroquials. Si bé durant el període més dur d’aquella crisi, Càritas va irrompre amb força a “peu d’obra” en les diferents realitats socials, també vàrem comprovar que solament se’ns identificava per una acció subsidiària directa, però es coneixia molt poc l’ampli espectre de programes específics d’atenció i d’acompanyament a les persones vulnerables: Formació laboral, atenció a la gent gran, a la dona, reforç escolar, habitatge, drogodependències, etc.

I aquest desconeixement, generalitzat, limitava l’accés i la posterior atenció a determinats grups poblacionals, alhora que també reduïa la possibilitat d’ampliar la xarxa del voluntariat.

Les dificultats, inicialment, varen ser fruït de la poca experiència de treball col·laboratiu a nivell interdiocesà, alhora que les Càritas diocesanes tenien dinàmiques i realitats diverses en el camp de la comunicació, des dels seus equips de treball: no tothom tenia personal “ad hoc”, per aquest tema, alhora que el tema de la ubicació territorial sovint limitava el poder aportar experiències de primera mà, d’una manera àgil i directa.

Redacció: Què recordes dels principis, Carme?

Carme Borbonès: La il·lusió per fer arribar a tota l’audiència de Ràdio Estel la multitud d’accions, d’experiències  i de testimonis, provinents de qualsevol Càritas parroquial, per petita que fos i allunyada dels grans nuclis de població. Consideràvem que tots els centres tenien nombrosos i diversos “relats evangèlics”, per compartir.

La positiva complicitat de tots els participants va ser fonamental: tant dels bisbes, com dels voluntaris, dels professionals, dels testimonis i, sobretot, l’inestimable ajut de l’equip conductor del programa.

També recordo l’angoixa, en algun moment, quan la coordinació no acabava de garantir el programa setmanal fins al darrer moment, les setmanes passaven molt ràpides!

Redacció: En què us vau centrar fonamentalment el primer any de programa?

Carme Borbonès: En presentar accions concretes vinculades als programes compartits, com una mostra de praxi real de la comunitat cristiana. Alhora que es mostraven aquelles activitats més particulars, identificatives d’una realitat concreta – local o territorial-, que potser els oients ja coneixien o desconeixien, però que els apropaven a una realitat quotidiana.

Un dels reptes va ser la participació activa dels diferents col·lectius: voluntaris, persones ateses, professionals, bisbes, delegats diocesans, representants parroquials, etc., és a dir, fer realitat la presència de l’ampli espectre de persones que formen la “gran família” de Càritas.

Redacció: Quina recepció va tenir el programa entre les Càritas diocesanes i els seus presidents, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense?

Carme Borbonès: D’entrada, tothom en va veure la necessitat i l’oportunitat: per una banda, afavorir qualitativament el coneixement de l’àmplia i diversa oferta que ens permetia arribar a més gent a qui acompanyar, alhora que s’obrien noves possibilitats per alguns col·lectius que desconeixien la realitat dels nostres programes, la qual cosa també augmentava la informació que arribaria a la societat, fent més fàcil trobar respostes pel que feia a nous socis i donants i, sobretot, voluntaris.

Quan als bisbes i als equips directius de Càritas, sempre es va veure com una resposta positiva a la necessitat d’explicar i ampliar la presència compromesa de l’Església, enmig de  la societat.

Pensem que Ràdio Estel s’escolta des de molts llocs de les nostres comarques i les ones porten la seva veu i el seu missatge, molt més enllà de la comunitat cristiana, pròpiament.

Redacció: l’impacte entre les comunitats cristianes catalanes i altres entitats de l’Església?

Carme Borbonès: Com una resposta real i il·lustrativa de quelcom que s’intuïa, que era conegut, però no d’una manera sistemàtica, ni de primera mà. Ha estat de molta utilitat la presència radiofònica de persones diverses, tant a nivell del variat territori i realitats pròpies de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, com pel testimoni de multitud de protagonistes, en grau divers, que han pogut descriure i donar a conèixer, algunes realitats colpidores que sovint quedarien “amagades” o “desdibuixades”.

El relat de tantes situacions, circumstàncies i accions/resposta, han servit per iniciar noves experiències, afavorir cooperacions, enfortir lligams i compromís, en resum, han ajudat a consolidar la idea de que tots tenim el deure de practicar, d’una manera o d’una altra,  la caritat, com a praxi de l’Evangeli.

Redacció: Després de cinc anys de vida, què destacaries del programa “La veu de Càritas”?

Carme Borbonès: L’actualitatd’aquest programa: si he començat senyalant que va néixer a redós de la “crisi del 2007”, ara estem acarant una nova situació de crisi social i econòmica derivada de la COVID-19. Càritas va ser una de les primeres veus que es va fer sentir per advertir del problema social generat per la pandèmia, i donat l’abast de la greu situació, tots els “altaveus” són necessaris.

També és important destacar la seva funcionalitat, perquè manté “al dia” el coneixement de les múltiples febleses que neixen, perduren i varien, afectant a tantes i tantes persones, sovint per circumstàncies impensades, alhora que esdevé canal de comunicació per cercar respostes comunitàries o individuals, generades a partir de la lectura i la reflexió de l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església.

I finalment, la seva potència com a mostra de comunitat eclesial, interdiocesana i universal, alhora que diversa i diversificada per tal d’ajudar a donar resposta personalitzada a les vulnerabilitats individuals que apareixen al nostre entorn o “terres enllà” i que solament sabrem fer-ho, d’una manera adequada, si fem praxi del veritable significat: “Deus Caritas est”.