Càritas és un òrgan de l'església catòlica que treballa contra la pobresa i l'exclusió social.

XV Càtedra de Pensament Cristià: “La saviesa d’escoltar-se. El diàleg entre cosmovisions”

separator

Bisbat d’Urgell. A les societats postmodernes secularitzades, la diversitat religiosa, cultural i ètnica és un factor que va in crescendo. Com a conseqüència dels fluxos migratoris i de la llibertat de creences i de pensament, les societats esdevenen progressivament un tot plural, un mosaic de tendències i de comunitats morals i religioses que han d’aprendre a viure conjuntament.

 

Les societats contemporànies han de desenvolupar el coneixement ètic i polític que els permeti adequar, de manera justa i estable, la diversitat moral, espiritual i cultural que les anima. Els qui defensen visions del món com els grans monoteismes històrics, les religions orientals, l’eclecticisme espiritual, les espiritualitats autòctones, l’ateisme militant o bé l’agnosticisme han d’aprendre a conviure i, idealment, a establir llaços de solidaritat.

 

La XV edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell ha volgut centrar-se precisament en aquesta qüestió, tot considerant com a condició prèvia, que és bàsic practicar la saviesa d’escoltar. I des d’aquesta premissa com a punt de partida han plantejat les seves intervencions el Dr. Joan-Andreu Rocha, Degà de la Facultat Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull (URL); el Dr. Jaume Flaquer, SJ, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya; el Dr. Joan-Andreu Alcina, diaca permanent de la Diòcesi de Mallorca i professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca; i el Dr. Francesc Torralba, professor de la URL i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell.

 

La jornada s’ha desenvolupat a l’Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria, sota la presidència de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, que ha estat acompanyat a la taula presidencial pel Cònsol Major de la Parròquia, Hble. Sr. Josep Miquel Vila, i els 4 ponents. Hi han assistit més d’un centenar de persones, entre les quals un bon grup d’alumnes de curs DECA de la Universitat d’Andorra.

 

Ha obert l’acte el Cònsol lauredià amb una breu reflexió sobre el significat del concepte “cosmovisió”, i tot seguit ha pres la paraula Mons. Vives per donar la benvinguda als presents i exhortar-los a “comprendre la nostra identitat cristiana com un do que oferim als altres per si el volen compartir”, i no com una trinxera des de la qual mantenir-se en un conflicte permanent amb els qui pensen diferent.

 

Després de les paraules de l’Arquebisbe, el Dr. Rocha ha començat la seva exposició, “El diàleg entre cosmovisions. Condicions i possibilitats”, explicant que el concepte “cosmovisió” pot tenir diversos significats depenent de la perspectiva que adoptem per a  la seva aplicació. Com a concepte i com a eina per a comprendre les diferents cultures del planeta, aquest principi permet conèixer les diverses maneres d’entendre el món incloent-hi no només els elements religiosos inherents a cada cultura, sinó també les dinàmiques socials, antropològiques, comunicatives i fenomenològiques que les caracteritzen.

 

Cal tenir present, però, que el concepte de “cosmovisió” no és estàtic, sinó que cada cosmovisió està arrelada en un lloc i un moment històric concret, i per això es troba en constant transformació. Així mateix, hi ha diferents tipus de cosmovisions, entre les quals, al seu torn, es poden establir diferents tipus de relació, i, per tant, un ventall de possibilitats diverses per al diàleg, explicà el ponent.

 

En essència, l’apropament a les cultures des del concepte de “cosmovisió” facilita una primera aproximació al pluralisme cultural, així com una sèrie d’eines per a “comprendre l’altre”, no només a partir d’allò que creu, sinó també a patir de les conseqüències pràctiques que comporta la seva forma de fer en el món.

 

A continuació, el Dr. Flaquer ha parlat d’“El diàleg cristiano-musulmà. L’aproximació entre dos mons”. Ha començat recordant que l’Islam i el Cristianisme tenen una memòria carregada de greuges mutus i de conflictivitat: expansió de l’islam, les croades, la Reconquesta, expulsió dels moriscs d’Espanya, la història dels pirates musulmans del Mediterrani i els esclaus a una riba i a l’altra, la por als turcs de l’Europa oriental, el colonialisme europeu, el terrorisme amb marca islàmica…

 

Fins i tot, en el trobament diari entre cristians i musulmans, tots aquests records es projecten vers els individus com si fossin representants de tota la història del seu col·lectiu, i s’aixequen murs que impedeixen el “coneixement intern de l’altre”. Tot plegat conforma un pòsit que dificulta el diàleg, i  a més, se suma a les raons teològiques i estructurals de cada religió per sentir rebuig o por de l’altre; raons sobre les quals és precís ser-ne conscients per objectivar els inconscients col·lectius que ens enfronten instintivament.

 

Tanmateix, el Dr. Flaquer també ha identificat les condicions que mostren com cristianisme i islam també poden trobar punts d’encontre per al diàleg, fins i tot teològicament, “per a comprendre’s millor mútuament i per a purificar-se més cada una d’elles en allò que essencialment ja eren al començament. Dit d’una altra manera. L’islam pot ajudar a cristianitzar el cristianisme i el cristianisme pot ajudar a islamitzar l’islam”.

 

La sessió del matí s’ha completat amb la conferència del Dr. Alcina, “El diàleg entre cosmovisions. Una exposició filosòfica”. Partint d’un plantejament filosòfic basat en autors com Habermas o Zubiri, el ponent ha començat reconeixent que malgrat en la pràctica el diàleg mai no es dóna en condicions ideals, això no resta el seu gran poder transformador. El diàleg és una dimensió constitutiva de la persona, ha afirmat el ponent, però alhora es manifesta en tant que existeix un cert grau de diversitat amb l’interlocutor. La identificació i el reconeixement d’allò que ens diferencia de l’altre és el que ens permet finalment eixamplar la pròpia identitat.

 

A la tarda, el Dr. Torralba, ha clos la jornada amb una conferència sobre El diàleg amb els no creients. L’altre com a interlocutor vàlid on ha plantejat que el binomi entre creients i no creients, que habitualment fem pedagògicament, no és tan fàcil de distingir, ja que la creença entesa en forma àmplia forma part de la condició humana. El Dr. Torralba ha insistit en la necessitat de definir amb precisió els conceptes de “Déu”, “ateisme”, “gnosticisme” i ha mostrat els diversos significats que es poden amagar darrere d’aquests conceptes i que a vegades dificulten l’entesa entre creients i no creients, perquè es parteix de prejudicis envers l’altre. Finalment ha desgranat la importància de la finalitat del diàleg, que mai no pot ser “conquerir” l’altre en el sentit de fer-lo canviar d’opinió des d’una posició de superioritat, ja que l’autèntic diàleg s’ha de fonamentar en la coneixença i en el compartir mutu des del respecte a la identitat de l’altre.

 

La jornada s’ha clos amb un diàleg entre els ponents i els assistents on els participants han formulat les seves preguntes lliurement.

 

Finalment Mons. Vives ha clos la jornada agraint les aportacions dels ponents i subratllant com cal defugir sempre del perill del relativisme i defensant com les llavors del Verb poden estar escampades arreu del món i alhora promoure la unicitat i la universalitat salvífica de Jesucrist i de l’Església. Ha animat a viure en constant recerca de la Veritat i a desitjar establir ponts de diàleg “ecumènics” amb el pròxim, valorant el que cadascú viu en recerca de la veritat i compartint el que un és i viu.