Càritas és un òrgan de l'església catòlica que treballa contra la pobresa i l'exclusió social.

ACTUALITAT

separator

2018_03_13_CC_ARX_FT_CDU_Curs_informàtica_Inserció_laboral

La Iniciativa «Església pel Treball Decent» denuncia l’injust marc laboral i social

/ 0 Comments /

Reclamen situar la persona en el centre de la vida política i econòmica,
conciliar vida laboral i familiar, i enfortir l’accés als drets

 

Càritas Catalunya, 26 d’abril. Amb motiu del 1r de Maig, les entitats promotores de la iniciativa «Església pel Treball Decent» (ITD), han difós un manifest, en el qual denuncien el «injust marc laboral i social» actual del nostre país i «la manca de treball decent per a totes i tots en la nostra societat ». Anuncien, al seu torn, la convocatòria d’Eucaristies «en acció de gràcies pel do del treball humà i com a signe de solidaritat amb els qui pateixen la deshumanització del treball».

Asseguren, a més, que «el sistema configura una societat on el treball no és un bé per a la vida sinó un instrument al servei del capital per sobre de la persona» i on «la deshumanització del treball situa la persona en una perillosa situació de vulnerabilitat i exclusió social ».

Les dades socioeconòmiques constaten aquesta denúncia. Una revisió de l’estat del treball decent a Espanya llança les següents xifres:

■ Atur: 3.766.700 persones aturades (EPA 2017).

■ Qualitat: Taxa de temporalitat: 26,7%. Temps parcial involuntari: 57,3% (EPA 2017).

■ Pobresa laboral: Afecta a gairebé 13 milions de persones. El percentatge de treballadors pobres de 18 a 24 anys ha passat del 7% el 2007 al 21% de 2014. (Informe d’emancipació juvenil a Espanya 2016).

■ Xarxes de protecció: La taxa de cobertura d’aturats amb prestacions és del 56% (EPA 2017). Unes 4.716.000 pensions, la meitat del total, estan sota el llindar de la pobresa, és a dir, són inferiors a 684 € mensuals (Informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa, EAPN).

■ Salaris: El salari mitjà anual és, en el cas de les dones, 20.051,58 euros; el dels homes, 25.992,76 euros (Enquesta Anual d’Estructura Salarial Any 2015, INE, el juny 2017).

■ Seguretat i salut laboral: Els accidents en jornada de treball van ser 503.749 el 2017, un 4,9% més que l’any anterior). D’ells van ser sinistres mortals 484 (+ 1,7%) (Avanç estadístic del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social 2017).

■ Participació dels treballadors: El 51,3% dels assalariats no té representant sindical a l’empresa (Enquesta Nacional de Condicions de Treball. 6a EWCS – Espanya 2015).

■ Descans: El 22,4% dels ocupats treballa més de 40 hores a la setmana. El 33% treballa en diumenge, una o més vegades al mes. El 24,6% té un horari que no s’adapta als seus compromisos familiars i personals (Enquesta Nacional de Condicions de Treball. 6a EWCS – Espanya 2015).

 

Quines històries s’amaguen darrere d’aquestes xifres? El testimoni de Daniel, un treballador de repartiment a domicili, és eloqüent. «Feia temps sense feina. Em vaig fixar en els repartidors que veia amb les bicis … Et dones d’alta com a autònom. Abans de començar a treballar has de pagar els 100 € de fiança pel material. Per a l’empresa no som treballadors sinó “col·laboradors”. T’assignen les hores de treball a la setmana que els convingui, mai ho saps. «El salari -prossegueix Daniel- era de 8,50 € l’hora per a les motos i les bicis 8 €, inclòs l’IVA. La mitjana d’hores que et donen a la setmana eren unes 20. Cal restar l’IRPF, la despesa de l’autònom i les despeses derivades de la bicicleta o de la moto … Al final, en net es queda en 5 € / hora, o fins i tot menys. Ara, es passa a cobrar per comanda: 4 € la comanda.

En el seu manifest, les entitats recorden que per als bisbes espanyols en el document Església, servidora dels pobres,  «la política econòmica ha d’estar al servei del treball digne. És imprescindible la col·laboració de tots, especialment d’empresaris, sindicats i polítics, per generar aquesta ocupació digna i estable, i contribuir amb ella al desenvolupament de les persones i de la societat. És una destacada forma de caritat i justícia social ».

Al costat de la denúncia de la realitat, el manifest inclou diverses reivindicacions i propostes, com que:

■ La persona se situï en el centre de la vida política, de les relacions laborals i de la feina.

■ La protecció del dret al treball decent possibiliti un desenvolupament integral de la persona, on el treball sigui generador de dignitat per a la vida.

■ Igualtat d’oportunitats i tracte per a tots els homes i totes les dones.

■ El treball permeti desenvolupar la nostra vocació i aportar els nostres dons a la construcció de la societat des del bé comú.

■ El reconeixement del treball reproductiu, que posi en valor aquells treballs de cures que possibiliten i sostenen la vida.

■ Seguretat i salut amb unes condicions laborals que no atemptin contra la integritat física i psíquica de la persona.

■ Llibertat a l’empresa perquè, com a persones expressem les nostres opinions, puguem exercir el nostre dret a organitzar-nos col·lectivament i participem de les decisions que afecten les nostres vides.

■ Conciliació real laboral i familiar mitjançant la creació de ritmes i mecanismes que possibilitin el desenvolupament integral de la persona.
■ L’accés als drets per a una vida digna, com sanitat, habitatge, educació, o protecció social entre d’altres, no estigui condicionat a tenir o no una feina.

separator